Subscriu-te per e-mail!
En campanya els partits se les pensen totes per movilitzar l’electorat i animar als menys polititzats. Estem inmersos en un procés electoral, el de les europees, en que els índexs de participació sempre han estat baixos. Per si de cas hi hagués alguna possibilitat d’invertir la tendència, el PSC ho intenta amb continguts polèmics i criticats per la resta de partits que, directament, els acusen de menysprear la intel•ligència dels votants.
Reblant el clau, els socialistes han tornat a recòrrer al PP per posar en guàrdia els seus i polaritzar al màxim el 7 de juny. Ens presenten un Parlament Europeu on hi pesa només l’eix ideològic i se centren en atacar per terra, mar i aire Alejo Vidal-Quadras i posar a la picota els conservadors d’arreu fins i tot utilitzant la imatge de jubilats com Aznar, Chirac o Bush. Obvien, però, que amb els vots dels eurodiputats socialistes es va fer Vidal-Quadras vicepresident de l’eurocambra (per més que ara a la Maria Badia li faci “vergonya” que ho sigui), que voten el mateix en els assumptes més importants (el 70% de les directives) i que, per a més inri, fa unes setmanes Patxi López va ser escollit lehendakari amb els vots del PP i UPyD.
El PSC sap que el que fa té contradiccions i és intel•lectualment pobre (més quan, sobre el paper, està en joc és el model de construcció europea) però intenta seguir treient suc a una estratègia que els ha donat rèdit pel referèndum de l’Estatut (SI, guanya Catalunya. NO, guanya el PP) i en les darreres espanyoles (Si tu no hi vas, ells tornen).
Amb campanyes així els socialistes catalans demostren que, potser, el que més necessiten és existir. Ni a les generals ni a les europees el PSC hi va com a tal. En aquestes últimes és quan es fa més evident. Malgrat ser un partit diferent del PSOE es presenta sota el seu paraigües i per tenir el protagonisme que els tocaria per cabal de vots han de recòrrer a l’agressivitat. I és que potser el ‘model de relació’ entre els socialistes d’aquí i els d’allà és cada dia menys sostenible.
Avui la majoria sindical basca (
Avui els socialistes estan especialment satisfets perquè Patxi López ja és lehendakari del govern basc. El primer