Subscriu-te per e-mail!Us deixo, per si us interessen, dos reportatges que, en els darrers dies, he publicat al diari sobre el viatge que vaig fer al Kurdistan turc, del que al seu dia ja en vaig parlar al bloc [1][2][3].
El primer, sobre la presa d’Ilisu, el vaig publicar a la secció de ‘Ciencias’ i el segon (ull que té dos peces), sobre el context polític general, a la de ’Mundo’. Us deixo les versions de la web. Si voleu veure’n els pdf només cal que aneu a la secció ‘Edición papel’ i us en descarregueu l’edició de dissabte 25 d’abril o la dimarts 28.
En les darreres setmanes han passat coses al Kurdistan. S’ha detingut molta gent donant bona mesura de la poca predisposició del govern turc a obrir un procés de diàleg malgrat les peticions del DTP, Espanya es planteja extradir representants del moviment kurd (aquí millor) a l’exterior per acontentar Erdogan i Ankara vol tancar Roj TV, que emet des de Bèlgica i Dinamarca. Contra això darrer us podeu posicionar en aquesta pàgina web si així ho voleu.
Un dels problemes (o peculiaritats) del mapa polític català és que mai hi ha hagut un centre-dreta o una dreta independentista/sobiranista. Això ha fet que, dins d’ERC, s’hi hagi trobat des de la Transició gent d’orientació ideològica ben diferent amb el comú denominador de l’independentisme. L’entrada d’Esquerra al Govern i l’aposta per un executiu de progrés ha fet aflorar tensions internes i ha creat més contradiccions de les assumibles a alguns, queixosos pels tímids avenços nacionals que comporta un govern de coalició amb un partit com el PSC.
Un anclatge que no funciona, una estació plena de bicis a petar a la part baixa, una altra a la part alta on és impossible trobar-ne cap per més esperis, hores en que no val la pena provar-ho, el seient que baixa sense que hi puguis fer res, un manillar que balla, el canvi de marxes trinxat, frens que no van, horaris més propis de Noruega o Islàndia que de Barcelona… són algunes de les nombroses i repetitives incidències que hem de patir els usuaris del servei del Bicing a la ciutat, una idea que podia singularitzar-la i convertir-la, un cop més, en exemple a l’Estat espanyol però que amenaça d’esdevenir una vergonya que algú faria bé de replantejar-se a fons.
Fa uns dies vaig assistir, al singular edifici de la Pedrera de Barcelona, a la presentació del llibre ‘Les cabanes de volta de les Borges Blanques’, escrit pel Ramon Queralt i amb fotografies de l’Oriol Cornudella. Som davant un d’aquells treballs que dóna un alt valor afegit i prestigi a les Garrigues, a la seva gent i al seu paisatge. El volum, excel•lentment editat per Cossetània amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya -a vegades hom té la sensació que les entitats d’estalvi de coses com aquestes n’haurien de fer moltes més enlloc de dedicar-se a patrocinar la selecció espanyola de futbol o practicar l’usura pura i dura-, no només fa inventari de les 169 cabanes construïdes en pedra seca a les Borges sinó que ens explica, a més, la petita gran història de cadascuna.
El segon canvi afecta a la cartera de Foment. Per fi el president espanyol s’ha decidit a cessar 
El federalisme de Zapatero i el seu govern arribarà només on arribi el de Chaves (és raonable pensar que tot plegat quedarà en poca cosa malgrat que l’encara president andalús, un dels darrers reductes de la vella guàrdia felipista, és bon coneixedor del sistema autonòmic). Chaves marcarà doncs els límits a la política territorial del PSOE però, a canvi, tindrà prou autoritat per, si així ho volen ell i Zapatero, desplegar l’Estatut i empènyer Salgado en el nou sistema de finançament autonòmic, un assumpte que es retardarà encara més i que Solbes deixa empantanegat. Ja no hi haurà doncs més excuses per no desplegar l’Estatut, que els diputats del PSOE van aprovar la passada legislatura.