Subscriu-te per e-mail!
Ernest Benach, president del Parlament i, per tant, segona autoritat del país, ha estat al punt de mira. La instal·lació d’alguns complements al seu cotxe oficial per fer-li més còmode el treball en els desplaçaments ha creat una polèmica tan desmesurada com provinciana.
Alguns es resignen a pensar que se’l critica per ser d’Esquerra i altres jutgen indigne que, en plena crisi, equipi el seu cotxe. Potser el voldrien arribant als llocs al taxi, com al pintoresc president de Cantàbria. Catalunya no és Cantàbria però les crítiques han estat dures i, en el cas d’alguns personatges disposats a carregar contra tot allò que tingui a veure amb l’autogovern, poc fonamentades i basades en l’insult.
El ‘fot-li que és de Reus’ (mai millor dit) ha estat a l’ordre del dia en alguns mitjans de comunicació. Són, però, els mateixos que publiquen a l’hora suplements de religió i anuncis de prostitució i no es pregunten mai què costa el protocol del Congrés dels Diputats o els mil i un “grups d’amistat” que aquella casa té amb països de mig món. O quant valen els viatges oficials del govern espanyol. I que no tenen cap inquietud (i això ja és trist en periodisme) per saber què costen les aficions cinegètiques de la casa reial, que fins on sabem no tenen massa a veure amb la ‘feina’ de cap d’estat. O moltes altres despesses de la citada família blindades constitucionalment però que, per a qui no ho sàpiga, aquest any que ve pujaran un 2,7% segons els pressupostos de l’Estat. I això malgrat que, amb la crisi, el capitalisme (pobret!) no ha tingut més remei que reinventar-se, els sous es congelen i l’any passat ja se’ls havia donat un increment del 14,5%.
Les coses es poden fer millor i a vegades es pot anar més amb cura. És el que ha promès Esquerra i el que ara li demana la ciutadania. Però quan es té Estat tot és més barat. O fins i tot és de franc.
